Traducciones

Un poema de Nadadora al alemán.Traducción Hans-Michael Speier



unter wasser
tiefes ausatmen

luft perlt auf
wassersprache






Al català, versió de Pere Bessó



Felins



En quin carrer desert

quins ulls

no estaràs mirant



en quin carrer

cercarà la teua boca

el cos
estàtic
suat

sempre el mateix cos
i imprecís



Estàlvia

de tanta matinada

jugue a casa

amb el meu gat

rafael



però són els teus passos

els seus passos d´escuma







la il·lusió

del vidre romput

per on

passar una mà

i tocar-se...






Pensares:

aquest n´és el millor remei



Hauria de matar-te


o afonar

la llengua a la mel



com mosca

en el vidre morir

pel teu mateix desig







La mateixa pols,


la mateixa

olor

traces al pis

que van o venen



i sempre sempre

el mateix rostre abocat a la finestra

esperant tornar

a iniciar el seu recorregut






L´onatge

El món



la pel·lícula

que te´n separa



El món:

allò que es toca

a la riba.





Matineé


Des del punt més llunyà

és testimoni la seua pell

del calor i del ball



Qui dirigeix l'orquestra

fidel als seus designis

espolsa la seua mà i els cossos

s'agrunsen s'inquieten a penes

com basses

desertes després de la tempesta



Des del fons

del saló el record

colpeja la gola

crida a escena

la figura de la

pàl·lida nina

que fa un moment

només

un moment

amb llavis entretancats

ballava

delicadament un foxtrot





Tresor



Què és al capdavall

un tresor?



allò que busquem?

allò que

sense buscar

es troba



Magnífics

tresors tendríssims:



una cara, el seu front

un got d´aigua

un grapat de sal al sol

en la palma

de la mà






Vull tancar-me


perdre'm en aquesta

casa fosca

en el teu record



Impossibilitat de veure



Vós habiteu

altra casa

altre món

desconegut per a mi



Sempre llunyà





Cada vegada que arranque del sopor mireu

alié al món a què desperte



Parafrasejant dic:

és tan

trist l´amor

i ho és tant l´oblit

Tal volta

un simple arranjament i la nostra soledat

ja no serà tortura

Ara:

com esborrar la víctima

com afonar

la mà a la terra

i mutilar allò que

volguérem que fos i

allò que no



qui tindrà el valor

per a trabucar la carn

en pedra